L'Anadolu Efes Istanbul afronta la temporada 2026/27 de la Turkish Airlines EuroLeague amb una renovació profunda del seu nucli. El club turc, històricament entre els candidats al títol del continent, ha reconfigurat la plantilla després d'un mercat estival que va suposar la sortida de peces clau i l'arribada de perfils amb experiència a la màxima competició europea. Sense dades consolidades de la campanya anterior disponibles al registre, el punt de partida d'aquest cicle és, sobretot, el projecte esportiu que s'estrena al setembre.

El moviment més determinant de l'estiu va ser l'arribada de Mike James des de l'AS Monaco Basket. El base nord-americà, amb 16,4 punts i 6,5 assistències de mitjana a l'Eurolliga la temporada passada, assumeix el rol d'organitzador principal d'un equip que va perdre Shane Larkin, traspassat al Fenerbahce Beko Istanbul. James no només aporta capacitat anotadora, sinó també l'experiència de liderar un atac d'elit a la competició.

A la línia interior, Dario Saric torna al bàsquet europeu de màxim nivell després del seu pas per l'NBA i la pausa competitiva. El croat, que va fer una mitjana de 15,7 punts, 7,1 rebots i 4,5 assistències amb Croàcia al Mundial FIBA 2026/27, aporta versatilitat ofensiva i lectura de joc a la zona alta. La seva incorporació eleva el sostre creatiu de l'equip en transició i en sistemes de moviment sense pilota.

La rotació de pivots també ha canviat de cara. Bruno Fernando va arribar des del Real Madrid, on va fer una mitjana de 7,8 punts i 4,3 rebots en 37 partits d'Eurolliga 2025-26. L'angolès aporta físic, protecció de la pintura i capacitat de finalitzar a prop de l'aro. Complementa Georgios Papagiannis, Brice Dessert i Kai Jones en una zona que busca equilibri entre intimidació defensiva i mobilitat.

La resta d'incorporacions reforcen la profunditat: Matthew Strazel (9,2 punts i 3,9 assistències de mitjana a l'Eurolliga amb el Mònaco), Daron Russell, Collin Malcolm des de l'Hapoel Tel Aviv, Santi Yusta i el jove Darius Karutasu. Pel que fa a les sortides, a més de Larkin i Nick Weiler-Babb (Crvena Zvezda), van finalitzar contracte Rodrigue Beaubois, Rolands Smits, Cole Swider, Sehmus Hazer i Vincent Poirier. La plantilla actual compta amb 19 jugadors inscrits.

La identitat d'aquest Efes apunta a un bàsquet de ritme controlat amb transicions ràpides quan el rival ho permet. James i Strazel configuren un duo de bases amb visió i capacitat de penetració; Saric, Cordinier, Malcolm i Yusta ofereixen versatilitat al perímetre; i la línia interior combina mobilitat (Fernando, Jones) amb presència sota els arcs (Papagiannis, Dessert). Els jugadors turcs —Fenemen, Yildizli, Mutaf, Osmani i Yilmaz— aporten continuïtat domèstica i coneixement de l'entorn.

Les fortaleses del projecte residen en l'experiència de James en situacions d'alta pressió, la versatilitat ofensiva de Saric i la profunditat de rotació en les posicions 2-4. L'equip pot generar avantatge en pick-and-roll, buscar desajusts amb Saric com facilitador des del quatre i alternar ritmes gràcies a la banqueta perimetral.

Els riscos són evidents. La pèrdua de Larkin, referent durant anys a Istanbul, exige un període d'adaptació col·lectiva. La integració de tantes peces noves en un calendari exigent des del primer dia pot generar inconsistència, especialment en defensa i en la comunicació de sistemes. La dependència ofensiva de James, amb 37 anys, planteja interrogants sobre la sostenibilitat del rendiment al llarg dels 38 partits de fase regular. A més, la competència a la part alta de la taula europea no concedeix marge d'error.

Des de l'anàlisi editorial, l'Anadolu Efes Istanbul parte com candidat a lluitar per places de playoffs, encara que assolir el podi o repetir les seves millors campanyes dependrà de la velocitat d'acoblament del grup. Un escenari raonable situa l'equip entre les posicions 6 i 10 de la fase regular, amb capacitat d'ascendir si la defensa interior troba continuïtat i Strazel assumeix un rol de segon conductor fiable. Superar el play-in i accedir a quarts de final seria un resultat satisfactori per a un projecte en fase de consolidació.

L'arrencada no perdona. El 24 de setembre visita el Palau Blaugrana del Barça, un dels favorits al títol. Quatre dies després rep el Real Madrid, equip del qual acaba d'incorporar Fernando, en un duel direct que servirà de termòmetre. La tercera jornada el porta a Belgrad davant el Crvena Zvezda, i el 9 d'octubre visita l'OAKA de l'Olympiacos BC. A la cinquena data, el 14 d'octubre, rep el FC Bayern Munich a casa. Quatre dels cinc primers rivals van ser playoffs la temporada anterior: un examen immediat per mesurar el nivell real d'aquest Efes renovat.