La selecció espanyola commemora aquest 3 de setembre el vintè aniversari del seu primer Mundial de bàsquet, la primera estrella aconseguida a Saitama el 2006 després d'un recorregut perfecte fins a la final.

L'equip dirigit llavors per Pepu Hernández va tancar el torneig sense derrotes i va superar Grècia a la final per inscriure el nom d'Espanya entre els campions del món, una fita que va donar continuïtat a la generació dels Júniors d'Or de 1999 i va obrir una etapa dominant per al bàsquet nacional, com van recollir les cròniques publicades per AS i SPORT.

Recorregut immaculat al Japó

Espanya va completar el Mundial del Japó 2006 amb ple de victòries, nou triomfs en nou partits, inclòs el 70-47 de la final davant Grècia a Saitama. La cita, disputada entre Hiroshima, Hamamatsu, Sapporo, Sendai i Saitama, va suposar el primer títol mundial absolut de la història nacional i el primer en categoria absoluta després de l'or júnior obtingut contra els Estats Units el 1999.

El balanç invicte i la solidesa col·lectiva van ser el segell d'un grup que va competir des de la fase de grups amb la convicció de lluitar per l'or, una mentalitat que un dels seus protagonistes resumia en la prèvia de l'efemèride com estar en mode campions des de l'inici.

Dels Júniors d'Or a la primera estrella

La selecció va combinar els referents de la generació del 99 amb altres talents consolidats a la Liga Endesa i a l'NBA, articulant un bloc que anys després continuaria competint al màxim nivell a l'Euroliga i als grans tornejos FIBA. Set anys després del títol mundial júnior, el trànsit cap a l'èxit absolut es va culminar al Japó, obrint un cicle que ampliaria el palmarès espanyol en Europeus, Jocs i Mundials posteriors.

Vint anys després, l'or de Saitama manté el seu valor esportiu com a referència estructural del projecte nacional, punt de partida per entendre la continuïtat competitiva i la projecció internacional d'aquella plantilla.

Llegat esportiu del títol del 2006

La conquesta va transformar l'ambició de la selecció i va elevar el llistó del bàsquet espanyol en el calendari FIBA. El record compartit en l'efemèride subratlla l'impacte tècnic i competitiu d'un equip que no va cedir cap partit i que va fixar un model d'exigència, defensa col·lectiva i repartiment ofensiu que encara s'estudia com a exemple de construcció d'equip en una gran competició.