El Maccabi Rapyd Tel Aviv afronta la temporada 2026/27 de la Turkish Airlines EuroLeague amb una plantilla renovada i un objectiu clar: recuperar presència a la zona alta de la classificació regular. El club israelià arriba a setembre després d'un estiu de moviments que alteren el nucli de l'equip i obren un cicle diferent de la campanya anterior, amb Lonnie Walker IV i Tamir Blatt fora del projecte.

El punt de partida és un roster amb perfils més europeus, amb continuïtat en peces com John DiBartolomeo, Roman Sorkin o Jaylen Hoard, però amb fitxatges que eleven el sostre físic i l'experiència a la competició. Sense dades consolidades de la temporada 2025/26 disponibles al registre canònic, l'anàlisi es basa en la composició actual de l'equip i en els primers partits ja calendaritzats.

Canvis i plantilla

L'estiu va deixar un balanç net de baixes rellevants. A més de Walker i Blatt —aquest últim cap al Hapoel Tel Aviv—, el club no renova o no manté figures com Jeffrey Dowtin Jr., Clifford Omoruyi, Zachary Hankins, Tamir Gold, Marcio Santos o Uros Trifunovic. A l'altra banda, el Maccabi va incorporar Daniel Theis des de l'AS Monaco Basket, va recuperar Yam Madar des del Hapoel Tel Aviv i va sumar Bonzie Colson i Armando Bacot Jr. des del Fenerbahce Beko Istanbul.

La rotació interior queda repartida entre Theis, Bacot, Jaylen Hoard, T.J. Leaf, Will Rayman i Roman Sorkin; al perímetre, DiBartolomeo, Madar, Gabriel Lundberg, Jimmy Clark III, Amit Ebo, Gur Lavi, David Efianayi, Oshae Brissett i Bonzie Colson completen un elenc ampli i competitiu sobre el paper. La profunditat és un dels actius més evidents del projecte.

Entre les peces que marquen el to de l'estiu destaca el retorn de Yam Madar, base amb projecció ofensiva i capacitat d'organització. Al Mundial FIBA 2026 va registrar 20,4 punts, 2,2 rebots i 4,4 assistències per partit amb Israel en cinc partits, xifres que reforcen el seu pes a l'inici de curs.

Daniel Theis aporta veterania d'Euroliga i un perfil de pívot mòbil, útil tant en pick-and-roll com en defensa de canvi. La seva arribada des de Mònaco substitueix part del rol físic que l'equip necessitava després de les baixes de l'estiu.

John DiBartolomeo continua sent la referència natural en direcció de joc i lideratge competitiu. La seva continuïtat estabilitza un vestidor amb moltes cares noves i moltes responsabilitats repartides des del primer dia.

El perfil del Maccabi 2026/27 apunta a un equip ràpid, amb capacitat d'alternar transició i joc estructurat. La presència de diversos bases —DiBartolomeo, Madar, Lundberg, Clark— permet variar ritmes; al frontcourt, la combinació de mobilitat (Hoard, Colson, Brissett) i presència (Theis, Bacot) obre opcions tàctiques diferents segons el rival.

Identitat i fortaleses

Roman Sorkin arriba amb un rendiment recent destacat al Mundial FIBA: 17,2 punts i 5,6 rebots per partit amb Israel en cinc partits. Aquesta producció reforça l'amenaça exterior i la segona línia ofensiva de l'equip groguet.

A casa, el Nokia Arena continua sent un factor diferencial a l'Euroliga. El Maccabi tradicionalment exprimeix la seva pista en fases clau de la temporada regular, i aquest curs no hauria de ser l'excepció si la plantilla troba química aviat.

Riscos

La principal incògnita és la integració simultània de diversos fitxatges en posicions clau. Substituir el volum anotador de Walker i la direcció de Blatt no és automàtic, i el marge d'error als primers mesos pot ser estret en una Euroliga cada cop més exigent.

També pesa la falta de referència estadística recent a la competició per a part del roster. Diversos jugadors arriben amb trajectòries en altres lligues o amb mostres limitades en el context europeu de màxim nivell, cosa que complica calibrar el seu impacte real fins que comenci la temporada regular.

La profunditat de plantilla, d'altra banda, pot convertir-se en un repte de gestió: repartir minuts i rols entre tants perfils vàlids exigirà criteri del cos tècnic per evitar rotacions massa fragmentades.

Expectatives i pronòstic raonable

Des de l'anàlisi editorial, el Maccabi Rapyd Tel Aviv parteix com a candidat a lluitar pel play-in i, en l'escenari més favorable, a acostar-se a la zona directa de playoffs. No sembla, sobre el paper, un aspirant al títol, però sí un equip capaç de complicar la vida a qualsevol rival a Tel Aviv i sumar victòries fora si Madar, Theis i DiBartolomeo mantenen el nivell esperat.

El sostre dependrà de la continuïtat defensiva i de l'eficàcia en triples, dues variables històricament decisives per al club. Si l'interior protegeix l'aro i el perímetre manté un percentatge competitiu, el pronòstic raonable situa l'equip a la meitat alta de la classificació regular. Un arrencada lenta, en canvi, podria empènyer el Maccabi a una lluita més tensa pel vuitè lloc.

Primers partits

L'Euroliga 2026/27 comença per al Maccabi el 24 de setembre a Villeurbanne, davant l'LDLC ASVEL Villeurbanne (20:45 UTC). Una sortida exigent que servirà de termòmetre immediat.

El calendari inicial inclou duels a Tel Aviv contra Besiktas Istanbul (30 de setembre) i EA7 Emporio Armani Milan (8 d'octubre), a més de desplaçaments a Panathinaikos BC (2 d'octubre), Barça (13 d'octubre), Valencia Basket (15 d'octubre), Real Madrid (22 d'octubre) i Crvena Zvezda Meridianbet Belgrade (27 d'octubre). És un tram d'alta densitat contra equips de perfils diferents, ideal per mesurar el ritme d'adaptació del projecte.